Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Castell reial de Cotlliure
Art romànic
El castell de Cotlliure és situat arran de mar, entre la vila i el raval, a la dreta de la desembocadura de la ribera del Dui El castell de Cotlliure, de probable origen romà, és esmentat per Julià de Toledo en ocasió de l’expedició del rei Vamba a Septimània l’any 673 castrum Caucoliberi Des dels temps carolingis, Cotlliure i el seu castell, vista llur importància, foren posseïts directament pels comtes de Rosselló í, seguidament, per llurs successors, els comtes de Barcelona No obstant això, durant el govern del comte Gausfred III 1121-64 apareix una família de cavallers o…
emperador | emperadriu
Dibuix d’un emperador xinès
© Corel Professional Photos
Història
Sobirà d’un imperi.
A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
L’aplec de Ripoll
El 15 de novembre de 977 hi hagué, a Ripoll, un important acte de contingut religiós i polític Hi assistiren els principals jerarques civils i religiosos dels comtats catalans, entre els quals Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú Fruia, bisbe de Vic Borrell II, comte de Barcelona, i Oliba I, comte de Cerdanya Atesa la funció religiosa de la reunió procedir a la tercera consagració de l’església monacal de Ripoll, els clergues hi devien predominar a més de bisbes, hi havia canonges, sacerdots, monjos, levites i abats Del bisbe Guisad d’Urgell es diu que “era present en l’esperit,…
monestir d’Arles

Claustre del monestir d'Arles
© Jaume Ferrández
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles) del Vallespir, dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.
El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les…
Bibliografia sobre eI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…
Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium
Historiografia catalana
Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.
El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…
Trento
Ciutat
Capital del Trentino-Alto Adige i de la província homònima, al Trentino, Itàlia.
Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És seu arquebisbal Conquerida pels romans…
Frankfurt

Vista de Frankfurt
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
És situada a banda i banda del Main, a 35 km de l’aiguabarreig amb el Rin, al límit septentrional de l’alta plana renana, prop de la desembocadura al Main dels rius Werra i Kinzig Es desenvolupà ja a l’edat mitjana per la seva favorable posició a la confluència de les vies de comunicació de Hessen amb Francònia i el NW d’Alemanya Les canalitzacions del Rin i del Main han contribuït també al seu desenvolupament modern El nucli antic s’estenia a la dreta del riu, entre la Hirschgraben a l’oest i la Wollgraben a l’est A l’esquerra del riu es formà el districte de Sachsenhausen, fortificat com l’…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina