Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Eduard Mendoza i Garriga
© Isolde Ohlbaum
Literatura
Escriptor en castellà.
Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…
, ,
Martí Perarnau Grau
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Periodisme
Atleta i periodista esportiu.
Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…
Giorgio Bocca
Literatura italiana
Periodisme
Periodista i escriptor italià.
Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un decidit …
Teresa Gimpera i Flaquer
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Actriu, model i empresària.
Primerament model publicitària descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, el 1969 fou escollida Lady Europa En el cinema debutà en Fata Morgana 1965, de VAranda Fou una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de l' escola de Barcelona , i interpretà diversos films d’aquest moviment Una història d’amor 1966, Tuset Street 1968, La cena 1968de J Grau, Las Crueles 1969, de V Aranda, El extraño caso del doctor Fausto 1969, de G Suàrez, etc Interpretà també molts films a l’estranger, nombroses comèdies espanyoles de Pedro Masó i Pedro Lazaga, juntament amb títols…
Vicente Risco
Literatura
Escriptor gallec.
En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de Galicia 1930,…
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
Carles Suriñach i Wrokona
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…
Marisol
Cinematografia
Música
Nom artístic de l’actriu i cantant andalusa Josefa Flores González, també coneguda per Pepa Flores.
Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films Cabriola 1965, de Mel Ferrer Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i Los días del pasado 1977…
Carles Suriñach i Wrokona
Música
Compositor català.
Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia També estudià composició amb M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre…
Armand Matías i Guiu
Cinematografia
Guionista i escriptor.
Vida Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovella Sin derecho a vivir 1953 i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novelles, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" 1944-50 També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts per Ignasi F Iquino en un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina