Resultats de la cerca

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels…

Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin…

El lloc de Tivissa és documentat des de l’any 1153, que s’esmenta en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple El rei Alfons I el Cast infeudà l’antic castell sarraí de Tivissa, juntament amb d’altres fortaleses, a Guillem de Castellvell el 1174 Per aquesta raó, com Móra i altres indrets, acabà formant part de la baronia d’Entença i al segle XIV s’integrà al comtat de Prades Els seus darrers senyors foren els Medinaceli, ducs de Cardona El castell de Tivissa tenia un extens territori, que comprenia l’actual terme municipal més els de Vandellòs, Capçanes i els Guiamets…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de…

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte El 1177 fou…

La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill traspassaren llurs…

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa Maria de la Seu d…

Llibre en pergamí de 265 × 173 mm * La caixa d’escriptura és de 171 × 104 mm i és ocupada per 20 línies de text Segons E Bayerri el llibre té 193 folis * , però en realitat en té 199 aquesta discordança es deu al fet que el qui numerà per primera vegada el còdex, amb xifres aràbigues, en va deixar sis sense foliació * A part d’aquesta rectificació, cal afegir que, entre els folis 29 i 30, en manca un que fou arrencat abans de fer la numeració En realitat, el sacramentari no comença fins al foli 22 Des de l’1 fins al 15v trobem tot de folis desaparellats el primer quadernet no pertany al…