Resultats de la cerca

Ardiaca de Brecknock, cap al 1184 entrà al servei del rei Enric II i durant aquesta etapa escriví importants compilacions sobre la història d’Irlanda i de Galles Expugnatio Hibernica 1189, Itinerarium Cambriae 1191 i Cambriae descriptio 1194, entre altres Deixà el servei del rei el 1195 Nominat dues vegades per al càrrec de bisbe de la seu de Tyddewi , la seva vigorosa oposició a l’autoritat anglonormanda sobre l’església de Galles i la seva ambició d’independitzar Tyddewi del bisbat de Canterbury li valgueren l’anullació del nomenament, per l’oposició del rei i de l’arquebisbe de Canterbury…

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…

Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en…

Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions,…

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir…

Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar…

Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella…

Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i…

S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les…