Resultats de la cerca

Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia Eiximèn Peres d’Arenós , fill…

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven Fou convidat als festivals més prestigiosos i collaborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano…

La història de la literatura presenta nombrosos casos d’anònim que obeeixen a causes diverses Un primer grup és el d’obres de transmissió oral el text inicial d’un autor ha esdevingut popular amb el temps el poble l’ha adaptat a la llengua de l’època i, a vegades, als nous costums En arribar l’evolució a un cert estadi, l’autor ja no és una persona concreta i ho és tothom Exemples d’aquest anonimat són bona part de les obres dels orígens de les literatures, que poden ésser atribuïdes a personatges llegendaris les cançons de gesta Mio Cid , el cançoner tradicional Comte Arnau ,…

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors Els poemes combinen magistralment…

Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen Bibliotheken ,…

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…