Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Benet Ferrer i Bolunya
Ceramista.
Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell
logoteràpia
Psicologia
Model psicoterapèutic desenvolupat pel neuropsiquiatra vienès Viktor E.Frankl.
Pertany a l’escola de la psicologia existencial, que s’inspira en el pensament de Kierkegaard, Heidegger, Bergson i Scheller, entre d’altres El seu principal objectiu és ajudar els pacients a cercar sentit a la seva existència i als temes vitals mort, patiment, amor, etc, en especial davant la problemàtica del sentit individualista característic de la modernitat És una teràpia específica, adient al tractament de les neurosis noògenes i collectives, i també complementària a altres tractaments indicats per a la resta de trastorns També s’aplica a àmbits com l’educació i l’enfrontament de…
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les persones i la dels…
Centre d’Estudis Prehistòrics Catalans (CEPC)
Historiografia catalana
Entitat fundada a la Universitat de Perpinyà el 1974, per iniciativa de Jean Guilaine i Dominique Sacchi.
Aplega prehistoriadors que treballen majoritàriament en el domini nord-català, però també a l’Empordà i Andorra La seva activitat principal consisteix en publicacions monogràfiques com Le site de Llo , de Pierre Campmajó La nécropole protohistorique de Serralongue , de Henry Baills Roches gravées nord-catalanes , de Joan Abelanet, i obres collectives com la collecció “Travaux de Préhistoire Catalane” Totes aquestes obres han estat publicades per editorials com Terra Nostra, Le Publicateur i d’altres El CEPC ha constituït una biblioteca de més de 2000 llibres, que es conserva en el dipòsit…
Imma Marín Santiago
Esport general
Mestra i educadora social.
Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de recerques sobre jocs…
Francesc Subirats i Verge
Pintura
Pintor.
Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc Collaborà a l’Expo-92
Les Arts i els Artistes
Associació artística fundada a Barcelona l’any 1910.
Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de…
Albert Gusi Las
Art
Artista visual.
Treballa habitualment des del camp de la fotografia Els seus projectes esdevenen accions individuals o collectives de caràcter interdisciplinari damunt del paisatge El protagonista de la seva obra és el territori, el qual reinterpreta, tensiona o el fa lúdic Entre els seus projectes hi ha Messor les formigues recolleccionistes 2007, Aproximació a una geografia cultural catalana 2007-09, Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà 2008, Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona 2011 El 2010 presentà la seva primera exposició retrospectiva, ""El paisaje en la cabeza'' al Centre d’Art i…
Juan Uslé
Pintura
Pintor.
Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera
Discurs estilístic
A Enciclopèdia Catalana, el català estàndard és l’usual, i el registre lingüístic de cada text culte, divulgatiu, colloquial s’adaptarà a qui va dirigida l’obra Cal advertir les incongruències que presentin textos escrits en una varietat altra que la central o textos escrits en un registre colloquial En casos particulars, indicats especialment per l’editor de l’obra, admetem l’ús d’altres varietats dialectals i vetllem per la seva coherència Així mateix, pretenem la redacció d’un llenguatge no discriminatori i, doncs, preferim l’ús de formes collectives que inclouen els dos gèneres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina