Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
historiografia de l’esport

Portada del treball d’historiografia de l’esport Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta
Enciclopèdia Catalana
Esport general
Historiografia
Ciència que narra i analitza el passat de l’activitat esportiva.
En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…
L’Institut Químic de Sarrià i la modernització de la indústria catalana
La indústria química ha estat una de les protagonistes del desenvolupament industrial del segle XX A Espanya, la química es va consolidar relativament tard, i gairebé sempre gràcies a les grans empreses multinacionals És un sector complex, el creixement del qual depèn en gran manera de l’existència d’una base científica i de recerca i desenvolupament Des del 1916 fins avui, l’Institut Químic de Sarrià IQS ha exercit una influència molt notable en l’àrea industrial catalana, que concentra bona part de les inversions químiques del país L’IQS és una institució d’ensenyament superior tècnic…
Música, teatre i òpera
Els decrets de Nova Planta i la implantació de nous organismes governamentals capgiraren la vida política, social i cultural dels Països Catalans Per aquest fet, no participaren activament en la configuració de les grans formes instrumentals —simfonia, sonata, concert— que s’anaren consolidant a Europa al llarg del segle Molts músics d’aquests països emigraren cap a ciutats on la vida escènica era més activa Aquest fou el cas d’Antoni Soler i Ramos, que marxà a l’Escorial, de Domènec Miquel Terradelles, que anà a Nàpols o de Vicent Martín i Soler, que viatjà a Viena i a Sant Petersburg La…
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de SantPere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
Vila de Marquixanes
Art romànic
Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina