Resultats de la cerca

Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…

Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…

La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…

Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…

Situació Vista del conjunt de la torre del castell i de l’església de Sant Esteve que corona el tossal que s’aixeca damunt del poble homònim ECSA - JA Adell El castell de Viacamp és emplaçat damunt un tossal de la serra homònima que fa de partió d’aigües entre les conques de la Noguera Ribagorçana i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029672 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat,…

La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la distribució de fàcies i…

Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…

Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual A més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Enguany va estar marcat per la solució de la vella disputa sobre la condició humana o animal del crani trobat a Orce Granada el 1982 Una reunió internacional d’experts a París al mes de juny va reforçar la identificació d’aquest crani amb el d’un nen de cinc anys de fa aproximadament un milió i mig d’anys, que passa a ser l’homínid més antic de l’Europa occidental es pensa que va arribar pel sud…

Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…

Situació L’església s’alça majestuosa en un planell encimbellat dalt un carener, situat a la banda llevantina del terme i des del qual s’albira una bona part del territori navasenc Long 1°48’44” Lat 41°53’50” Vista del conjunt de l’edifici des de llevant, amb la capçalera a primer terme, malauradament mutilada per un cos d’edifici modern que substituí l’absidiola del costat de migjorn J Pagans-TAVISA Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oest, amb el mur frontal a primer terme, el braç dret del transsepte i la porta d’entrada, oberta al costat de migjorn A Lajarín Per a visitar…