Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca de l’…
Peter Paulus Rubens

Autoretrat de Rubens (oli sobre taula, 1623)
Buckingham Palace (CC0)
Pintura
Pintor flamenc.
El 1591 era al taller de T Verhaecht Amb A van Noort aprengué la tècnica pictòrica, que l’adreçà molt aviat a Itàlia 1600 Aquest viatge l’endinsà en l’òptica plàstica italiana Ticià, A Mantegna, els Carracci, Miquel Àngel i àdhuc Caravaggio el colpiren A les seves primeres obres és palès un fort eclecticisme estilístic Havent tornat a Anvers 1609, fou nomenat pintor de cambra i es casà amb Isabella Brandt La seva cotització artística era forta i es veié necessitat de collaboradors Frans Snyders i Peter de Vos per a les natures mortes Wildens i Van Uden per als paisatges Pel que fa a les…
segon mercat borsari
Economia
Mercat borsari no oficial especialment concebut per a empreses mitjanes i petites, amb condicions d’entrada a la cotització menys rigoroses que al primer mercat, atesos els problemes específics d’aquesta mena d’empreses.
Per tal com es tracta d’una estructura suplementària de la del mercat oficial, constitueix com un rodatge d’aquestes empreses en els mecanismes del mercat de valors A França, hi començà el 1977 i s’hi establí el 1983 a Barcelona s’hi introduí el 1982
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
Bulgària 2010
Estat
El país, afectat per la crisi internacional, va entrar en recessió el 2009 després de dotze anys ininterromputs de creixement, especialment els tres darrers de forta expansió financera, consum intern i inversió estrangera Per sortir d’aquesta situació el Govern del primer ministre Boiko Borisov ha impulsat una política de profundes reformes al país, que han tingut una forta resposta social, política i sindical Entre aquestes, hi ha la reforma del sistema de pensions, que preveu augmentar l’edat de la jubilació per a les dones, dels 60 actuals als 63 anys i per als homes, dels 63 als 65 anys i…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…
Informàtica 2013
Electrònica i informàtica
Els processadors, com sempre, van continuar ampliant les seves prestacions, però ara ja no sembla aquest el punt més important de l’evolució de la informàtica, tot i que es dóna per descomptat Les novetats rauen, quasi totes, en el creixent ús de les tauletes tablets i els telèfons intelligents smartphones , en els seus sistemes operatius i en les seves aplicacions més populars xarxes socials, nous jocs també en la versió en consoles especialitzades, etc L’irresistible creixement d’Android El 3 de setembre de 2013, Google va anunciar la nova versió del sistema operatiu Android 44,…
ràtio preu-benefici
Economia
Ràtio de valoració d’empreses que serveix per a determinar si el preu d’unes accions és car o barat i que es calcula dividint la cotització d’una acció pel benefici net per acció.
Com més alt és el resultat, més inversors compraran els títols amb l’expectativa que en el futur obtindran més beneficis Determina quantes vegades el benefici net de l’empresa és contingut en el preu de l’acció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina