Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
malaltia de Wilson
Patologia humana
Malaltia hereditària, autosòmica recessiva, ocasionada per la manca de capacitat hepàtica en l’excreció del coure cap a la bilis.
El metall s’acumula en diversos òrgans i hi provoca efectes tòxics en el fetge, cirrosi en el cervell, degeneració dels ganglis basals en la sang, anèmia hemolítica i en els ulls, anell de Kayser-Fleisher anell pigmentari a les vores de la còrnia A la sang hi ha un dèficit de ceruloplasmina, la proteïna que hi vehiculitza el coure És una malaltia rara, que es presenta sempre abans dels 40 anys d’edat
zeunerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat de coure i urani, Cu (UO2)2 (AsO4sub;)2 ·10-16 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i Schneeberg, EUA Utah i…
rentamans
© Fototeca.cat
Gibrell gran i de poca fondària que serveix per a rentar-s’hi les mans; palangana.
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…
acerar
Disseny i arts gràfiques
Operació que consistia a recobrir per galvanoplàstia les planxes de coure amb una capa finíssima de ferro; actualment però, el recobriment es fa amb níquel o crom.
Amb aquest procediment, hom aconsegueix una durada més llarga en els gravats fets en planxa de coure per tal d’impedir que es gastin, si la tirada és llarga
Anaconda Company
Companyia nord-americana fundada el 1883 i transformada el 1895 en l’Anaconda Copper Mining Co amb l’objecte d’explotar la mineria i la siderúrgia del coure.
Fou la primera empresa mundial del coure, gràcies a les seves mines a Xile Amb la seva nacionalització el 1971 perdé la seva gran importància i diversificà les seves activitats, que ara inclouen mines de zinc, cadmi, plom i plata L’any 1981 s’integrà en el grup Atlantic Richfield Ci
reacció del biuret
Bioquímica
Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic (típicament el biuret i les proteïnes), obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure.
Es produeix un complex entre el coure i els grups -NH- dels enllaços peptídics, que dóna un color vermell violeta, segons la concentració en què es troba la proteïna
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del s X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al s XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els ss XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del s XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es mantingué fins…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems especialment…
cuprós | cuprosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina