Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
molí gàstric
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’estómac dels crustacis malacostracis, especialment dels decàpodes, que consisteix en una dent dorsal i diverses de laterals, les quals trituren les closques dels animals dels quals es nodreixen.
Els anguil·liformes: anguiles, congres, morenes i afins
Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…
Els condrictis holocèfals: quimera
Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…
Els crustacis estomatòpodes a la Mediterrània Occidental
Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…
calamars gegant

Calamars gegant pescat la dècada dels 1980 a la badia de Bonavista, Canadà
Derek Keats (CC BY 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes semblant al calamars, el qual comprèn diverses espècies que habiten a una gran profunditat (500-1 000 m), a l’Atlàntic i, rarament, a la Mediterrània.
Poden assolir longituds de més de 15 m A l’edat mitjana donaren lloc a les llegendes del kraken o pop gegant que enfonsava les naus
nècora

Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina