Resultats de la cerca

Al cap de més d’un any d’haver-se anunciat la formació d’un Govern d’unió nacional, al desembre finalment va sortir a la llum format per quaranta-set carteres, de les quals set van anar a parar a les mans de membres de l’oposició El president, Joseph Kabila, va mantenir el primer ministre Augustin Matata Ponyo en un Govern en el qual també eren presents els opositors Thomas Luhaka i Germain Kambinga, del Moviment per a l’Alliberament del Congo MLC, i Daniel Madimba Kalonji, de la Unió per la Democràcia i el Progrés Social UDPS A l’est del país, l’exèrcit i la missió de les Nacions Unides…

Les forces de l'M23, una guerrilla que s'oposa al Govern congolès, van ocupar la ciutat de Goma, la capital de la província de Kivu Nord, a l'est del país, entre el 20 de novembre i el 2 de desembre Amb l'ocupació, van demostrar la feblesa de les Forces Armades congoleses, indisciplinades i més dedicades al pillatge que a combatre una rebellió dirigida, militarment pel general tutsi Sultani Makenga i, políticament per Jean-Marie Runiga, un predicador que havia creat l'església Jesús Únic Salvador Els rebels, ben armats i presents tant a Kivu Nord com a Kivu Sud, acusen el president Joseph…

El 30 de desembre es van celebrar les eleccions presidencials i legislatives, ajornades diverses vegades —sense incidents destacats segons la Comissió Electoral Nacional Independent CENI—, per escollir el successor del president Joseph Kabila, al poder des del 2001 després de l'assassinat del seu pare, Laurent-Désiré Kabila En no poder presentar-se a la reelecció, Kabila va designar com a candidat Emmanuel Ramazani Shadary, del Front Comú pel Congo FCC, íntim collaborador seu i secretari permanent del Partit del Poble per a la Reconstrucció i la Democràcia PPED Kabila havia de deixar el poder…

El president Joseph Kabila es mantindrà un any més en el poder perquè no es van celebrar les eleccions el 2017, tal com establia l’acord signat entre l’oposició i l’anomenada majoria presidencial, amb la mediació de l’Església, el desembre del 2016 La manca de diners, la inestabilitat i la incapacitat de desplegar la logística necessària en un país tan gran com Europa occidental van ser els arguments per a no celebrar-les Finalment, pressionat per les diplomàcies dels Estats Units i la Unió Europea, el president Kabila va accedir que la Comissió Nacional Electoral CNE fixés una…

La crisi institucional, provocada per la fi del mandat del president Joseph Kabila sense que s’haguessin celebrat eleccions, es va superar poques hores abans de Cap d’Any Mitjançant un acord, propiciat per la Conferència Episcopal, els representants de l’Aliança per la Majoria Presidencial i de l’oposició van establir que Kabila podrà continuar en el poder fins a les eleccions, que s’haurien de celebrar abans de finalitzar el 2017 Kabila, que havia acabat el segon mandat el 19 de desembre, es va comprometre a no presentar-se en la consulta L’Aliança per la Majoria Presidencial va renunciar,…

L’Esquerra Democràtica de Catalunya es fusiona amb Convergència Democràtica de Catalunya

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

Neix Convergència Democràtica de Catalunya