Resultats de la cerca

Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben…

Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de…

Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat Internacional…

Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de pirates…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…