Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Sant Ponç (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament Parroquial ”…
Mentet
Municipi
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès.
És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del municipi, ha…
Viacamp i Lliterà
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual fou annexat el 1962 el de Fet.
El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als…
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…
Highlands
Regió
Regió d’Escòcia i divisió administrativa de Gran Bretanya que comprèn la zona d’altes terres, al N dels Lowlands.
La capital és Inverness És un conjunt de massissos i altiplans formats per materials cristallins i metamòrfics, fracturats en grans blocs dissimètrics El relleu, de formes feixugues, és més elevat i accidentat a la part occidental i més baix i suau a la part oriental La depressió del Glen More divideix aquestes terres en les muntanyes Grampianes, al S, més elevades i compactes —on hi ha el Ben Nevis 1 343 m—, i els Northern Highlands, al N, més baixos i accidentats De clima rigorós i terres pobres, és encara una regió endarrerida, on la ramaderia fou l’activitat bàsica Sotmesa a un fort…
Sant Joan dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…
la Serratella
La Serratella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan (939 m alt.) i del tossal de Saragossa i obert en direcció al terme de les Coves de Vinromà.
És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un…
el Mas de Coloma
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), 6 km al SW de la vila i en procés de despoblament.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina