Resultats de la cerca

Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament Parroquial ”…

És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…

És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del municipi, ha…

El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als…

La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…

La capital és Inverness És un conjunt de massissos i altiplans formats per materials cristallins i metamòrfics, fracturats en grans blocs dissimètrics El relleu, de formes feixugues, és més elevat i accidentat a la part occidental i més baix i suau a la part oriental La depressió del Glen More divideix aquestes terres en les muntanyes Grampianes, al S, més elevades i compactes —on hi ha el Ben Nevis 1 343 m—, i els Northern Highlands, al N, més baixos i accidentats De clima rigorós i terres pobres, és encara una regió endarrerida, on la ramaderia fou l’activitat bàsica Sotmesa a un fort…

Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…

És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la…

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…