Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Carlos Pardo Gil

Carlos Pardo Gil
MUSEU COLET
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels…
José Régio
Literatura
Poeta i narrador portuguès.
El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i…
Alfons Puig i Claramunt
Dansa i ball
Teòric de la dansa i del ballet.
S'interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris L’Opinió , La Rambla , La Publicitat , La Vanguardia , Tele-exprés , etc , a les revistes L’Instant , Destino , Liceo , etc , i a revistes estrangeres Promogué espectacles de ballet —com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà—, fou collaborador de l' Enciclopedia dello Spettacolo italiana 1955-65 i de l' Enciclopedia Salvat de la Música , de Barcelona 1967, i publicà obres com Ballet y baile español 1943, Guía Técnica y análisis contemporáneo del ballet español 1944 i El arte del baile…
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor.
Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974, per a…
Krystyna Szostek-Radkowa
Música
Soprano polonesa.
Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Varsòvia, després d’haver guanyat diversos premis en concursos de cant a Tolosa i Sofia Actuà durant uns quants anys com a solista de l’Òpera de Varsòvia i posteriorment fou convidada a cantar a Viena, Moscou, Hamburg i Leningrad També ha actuat com a solista en diversos concerts de l’Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Varsòvia S’ha presentat en diversos festivals i teatres internacionals, i són especialment destacables les seves actuacions a París, on ha interpretat papers dramàtics d’òperes de Verdi…
Joan Torrent i Martínez
Literatura catalana
Escriptor.
S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…
,
Leonard Warren
Música
Baríton nord-americà.
Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades…
Arnold Whittall
Música
Musicòleg anglès.
Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music Londres,…
Francesco Maria Piave
Música
Llibretista italià.
El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint…
Antoni Comas i Ruano
Música
Tenor.
Estudià amb Montserrat Aparici i des dels seus començaments mostrà especial interès pel repertori contemporani, àmbit en què ha esdevingut intèrpret de referència El 1992 inicià amb l’òpera Asdrúbila una estreta relació amb Carles Santos, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial 1997, Ricardo i Elena 2000 i La meua filla sóc jo 2005 Amb una gran capacitat d’adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres de JMMestres i Quadreny, Lde Pablo, JRueda, JMLópez López, EPalomar i del cubà José MVitier D’aquest últim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina