Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
Menjar a poc a poc i mastegar bé
En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants" Tanmateix, per tal d’aconseguir una digestió adient és molt important que els menjars es…
lipasa
Bioquímica
Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.
La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix
borratja

Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
cotilèdon

Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe
sanguificar
Biologia
Formar sang, especialment convertir (els productes de la digestió) en sang.
indisposició
Patologia humana
Malestar que hom experimenta, sobretot a causa d’una mala digestió.
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina