Resultats de la cerca

El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica" Més de 300000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el…

Emigrà al Canadà el 1955 i estudià literatura a la Universitat de Toronto S’inicià com a periodista i, parallelament, començà a construir la seva obra literàriaTota la seva obra parteix de la problemàtica de la raça i la immigració del seu poble al Canadà, preocupacions que canalitza en una prosa joyciana Les seves dues primeres novelles, The Survivors of the Crossing 1964 i Among Thistles and Thorns 1965 són gairebé autobiogràfiques La mateixa preocupació es palesa en la trilogia de Toronto, composta per The Meeting Point 1967, The Storm of Fortune 1973 i The Bigger Light 1975…

Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del…

A l’octubre del 2010 Armènia va celebrar l’aniversari de l’inici de converses diplomàtiques amb Turquia amb una gran expectativa i una forta acceptació social, malgrat que es va percebre un cert estancament, ja que els parlaments de tots dos països no van ratificar encara els dos únics protocols a què es va arribar El fet és que, malgrat aquesta atmosfera optimista, el Govern turc va aixecar noves tensions en autoritzar la celebració d’un acte nacionalista turc, amb pregària musulmana inclosa, en una antiga catedral armènia de la ciutat devastada d’Ani, al mes d’octubre Igualment, es van…

Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París Posteriorment, abans de graduar-se 1961-63 per l’École Nationale d’Administration ENA, fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis Estats Units Ocupà diversos càrrecs diplomàtics Hong Kong, Pequín, Londres i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París 1990-94 Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novella  Le sac du palais d’été 1971, premi Renaudot, d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències…

Fou d’una gran importància la Biblioteca Contarini , llegada per la família 1595 a la Biblioteca Marciana de Venècia Pertangueren al llinatge Bartolomeo Contarini , duc d’Atenes pel matrimoni que contragué amb la seva amant Chiara Giorgi, regent d’aquell ducat pel seu fill Francesco, els ambaixadors Alvise Contarini i Simeone Contarini , i el cardenal Gaspare Contarini

Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època…

El país va seguir immers en la transició política vers la democràcia, que va iniciar-se el 2006 per concessió de la monarquia Al gener, es va complir un any de mandat d’Akilisi Pohiva, el primer cap de Govern no aristocràtic, marcat pel seu caràcter impulsiu i la descoordinació amb la resta del Govern En aquest període, el país va signar i retirar-se poc després de la convenció sobre l’Eliminació de Qualsevol Discriminació contra les Dones El primer ministre també va sorprendre canviant al vol el seu discurs pactat davant de l’Assemblea General de l’ONU amb una referència delicada a Papua…