Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei…
Castell de Cuixós (Cassanhas)
Aquest castell o casa forta és situat a 2,5 km al NE del poble de Cassanhas L’edifici és ara el centre d’una gran explotació vinícola En el seu estat actual es presenta com un gran casal rectangular, desproveït de torres de flanqueig, que no sembla pas anterior al segle XIV El lloc de Cuixós és conegut des de molt antic Un precepte de Carles el Calb de l’any 845 adreçat al monestir de Santa Maria de la Grassa esmenta l’església de Sant Cebrian de Cuxus , que és situada encara avui al costat del castell Amb la forma Cuxeres apareix probablement el 1076, en què Pere Miró donà a Santa Maria de…
Castell de Gospí (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquesta fortalesa i el seu terme formaren part, com bona part dels castells veïns, del comtat de Berga o la marca del comtat de Cerdanya En el testament del comte Guifré II de Cerdanya del 1035 consta que deixava al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca, que incloïa entre d’altres el castell de Gospí El castell donà nom a una família de castlans que participaren al costat del comte d’Urgell en les campanyes d’ocupació de Gerb i Balaguer En el fogatjament de 1365-70 consta que Gospí estava en condomini de l’Església i de Pere Galceran de Calders, donzell El 1394 el…
Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
De la primitiva església romànica del poble de Monistrol d’Anoia no resta cap vestigi en el temple actual, ja que fou completament refet al segle XVI i molt modificat posteriorment Possiblement s’esmenti l’església en un document de l’any 917 Tot i així, el primer esment segur del lloc és el 986, en una donació feta al monestir de Sant Cugat per Sendred i Adelaida, la seva muller L’església apareix documentada, amb seguretat, l’any 992 com a sMaria de Monistirolo Cap al 1125 consta que hi havia a prop una torre L’església i la quadra de Monistrol foren possessió del monestir de Sant Cugat…
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
la Baronia de Rialb

Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
Torre d’Adarró (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d’Adarró tenia…
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors…
Mafet

Mafet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, al N del cap municipal, a 3 km, vora la carretera a Artesa de Segre i prop del canal d’Urgell.
Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…
Castell de l’Espà (Saldes)
Art romànic
No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina