Resultats de la cerca

Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’aquestes àrees és…

Els estímuls sensorials, la llum, la temperatura, la humitat i l’efecte de grup són els factors externs que influeixen més sobre la fecunditat La fecunditat en un animal es caracteritza pel seu potencial reproductor, que en els animals vivípars correspon al nombre de fills per ventrada i en els ovípars al nombre d’ous per posta, com també al nombre de postes o de ventrades l’any La necessitat de mantenir l’equilibri ecològic condiciona la fecunditat de les espècies, per la qual cosa és important la relació que hi ha entre el nombre d’ous per posta i el nombre d’ous que sobreviuen, i entre el…

La recuperació d’aquesta informació és factible, sobretot, quan es conserven restes de copròlits o de teixits tous momificats, però també és possible obtenir informació de les anàlisis de sòls i, en el cas de certes infestacions com ara la tènia, en els ossos L’estudi d’aquestes restes proporciona informació sobre la dieta quan es tracta de paràsits associats amb determinats aliments, l’entorn ecològic, sobre la mobilitat humana quan apareixen fora del seu abast habitual, les condicions higièniques i sanitàries, la presència d’animals domèstics i, en termes més generals, sobre les activitats…

Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments conceptuals i…

És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…

Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…

La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del risc…

La diversitat és alta en ecosistemes complexos i de condicions estables A mesura que la successió progressa, augmenta la diversitat

L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec KA Agardh Species algarum , 1823-28 Entre altres capdavanters, cal citar C Montagne algues exòtiques, HCh Lyngbye i K von Wägeli L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G Thuret i E Bornet, completada per P Dangeard i H Kylin L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de ChG Ehrenberg, i continua en la de G Karsten, V Hensen, etc L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de JPE Vaucher i de JB Bory de Saint-Vincent, i arriba a la…

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…