Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
al-Walid ibn ‘Abd al-Malik ibn Marwān
Història
Sisè califa omeia de Damasc (705-715).
Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans
Nabis
Història
Rei d’Esparta.
Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC
Clarença
Ciutat
Ciutat del nomós d’Èlida, Grècia, a l’extrem nord-occidental de la península del Peloponès.
Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí
Extradició d’un destacat narcotraficant als Estats Units
El Govern mexicà lliura a les autoritats dels Estats Units el líder del càrtel de Sinaloa, Joaquín el Chapo Guzmán Poc abans, el tribunal penal de Ciutat de Mèxic havia desestimat el recurs d’empara presentat per Guzmán perquè s’evités el trasllat als Estats Units El Chapo, que va ser detingut al gener del 2016, va ser empresonat per primer cop el 1993 i ja s’havia escapat dos cops de dues presons de màxima seguretat mexicanes la primera, el 2001 recapturat el 2014, i la segona, el 2015 Guzmán haurà d’afrontar càrrecs criminals de tribunals de Texas i Califòrnia
Muḥammad II de Còrdova
Història
Califa omeia de Còrdova (1009-10).
Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”
Ismā‘īl ibn Mūsà
Història
Senyor de Lleida.
Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884
Llop ibn Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Lleida (890-908).
Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella
Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd
Història
Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46).
Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el règim de…
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina