Resultats de la cerca

Fins l’any 2017, el componien dues branques, els Estudis Clàssics i els Estudis Socials D’una banda, els Estudis Clàssics se centraven en la traducció al català i la difusió dels grans texts clàssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi El formen la Collecció Bernat Metge provinent de l’antiga Fundació Bernat Metge , la Collecció Bíblica Catalana provinent de la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Hebraico-Catalana De l’altra, els Estudis Socials es dediquen a impulsar l’estudi i el debat sobre els temes centrals de la realitat catalana, històrica i actual L’any…

El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…

Impressor i home de negocis, s’establí a Londres La seva iniciació en la literatura fou de forma accidental, després de respondre a la comanda de dos amics que li havien demanat un epistolari per a gent illetrada L’obra, titulada Letters Written to and for Particular Friends, on the Most Important Occasions 1741, inaugurava un estil epistolar propi, del qual es valgué per a escriure Pamela or Virtue Rewarded 1740-41, obra que superà en èxit l’anterior i amb la qual fou conegut a Europa en part a través de l’òpera de Piccinni La buona figliuola 1760 La seguí Clarissa 1747-48 La…

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems 1817, que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres L’extens poema allegòric Endymion 1818 significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…

Vida i obra Es doctorà en dret el 1890 Formà part de la Lliga Catalana i d’Unió Catalana Fou redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896, on publicà crítica literària També publicà articles polítics en diversos periòdics catalans i obres com Jerarquia i descentralització 1891 i Resum sintètic de la història del catalanisme 1907 En l’àmbit de la historiografia edità diversos treballs com Les costums marítimes de Barcelona 1914, L’antic ordre judiciari observat en la cort dels cònsols de la mar de Barcelona 1917 o la revisió de la Història de Catalunya d’Aulèstia 1922, L’…

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal antiga,…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…