Resultats de la cerca

El poble de Castellonroi és situat a l’esquerra del Reguer, a 454 m d’altitud Aquest indret ha estat identificat per l’arqueòleg R Pita Mercé amb Hisn al-Roso o Oasr al Roig , un nucli fortificat de població mossàrab, tributari del districte de Lleida, on, segons els annals palatins d’al-Hakam II, l’any 969 es revoltà Abul-Ahwas al-Tudjibí, que comptà amb l’ajut del comte Unifred Bernat de Ribagorça, fins que la sedició fou controlada pel cadí de Lleida 975 Castellonroi, documenta Castellon , va ser conquerit als musulmans pel vescomte Guerau I Ponç de Cabrera en el decurs de la campanya que…

Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fontanilles des de tramuntana Com hom pot apreciar es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot pel fet d’haver estat restaurat amb un terrabastall, tant a la nau com a l’absis F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és a l’extrem septentrional del poble de Fontanilles, al seu punt més alt El nucli del poblet s’escampa, sense crear un espai urbà ben definit, per la carena i els vessants de llevant d’un serrat de poca elevació, però des d’on hom pot dominar amplis horitzons sobre la plana drenada pels cursos inferiors dels rius…

Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó…

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera…

El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…

Situació L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin Mapa 149M781 Situació 31TCH275305 Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142, on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa Església L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors A desgrat d’això, encara s…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…

És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és anomenat ventall…

Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a la riba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica Pica baptismal conservada a l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan Calc de la…