Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
territ
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que és de color rogenc amb l’esquena marcadament tacada de castany i negre.
A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes
guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
Els bràmids: castanyola
L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola Brama brama Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles S’alimenta d’organismes típicament pelàgics Domènec Lloris Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple Al cap, alt i amb uns ulls…
molibdenita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de molibdè, MoS 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites
sonso
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargada, amb el cos molt prim i apuntat, l’aleta dorsal ondulant i molt llarga, l’anal també ondulant i d’una llargada igual a la meitat de la dorsal.
Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
ganoide
Ictiologia
Dit de les escates romboidals dels actinopterigis primitius.
Són constituïdes per una capa basal d’os densament laminat, una capa d’os vascular esponjós, una capa prima de dentina i una espessa capa externa d’esmalt ganoïdina En els teleostis moderns es conserven molt simplificades o bé s’han perdut completament
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina