Resultats de la cerca

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també…

Creix en roques i murs, a tot Europa

Es fa vora torrents i en llocs humits, a l’Europa occidental i en una gran part de les regions humides del món

Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i…

Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…

Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent…

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…

Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…

Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa

Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…