Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona. Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri. Fa 2,21 × 0,48 m.
Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre.
D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement. A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent de la visió per part d’Ezequiel de la resurrecció dels ossa arida (ossos secs) (Ezequiel, 37). El profeta apareix representat exactament igual que Crist en la tipologia de Crist heroi, amb la vara taumatúrgica i ressuscitant un home. A continuació, veiem l’anunci per part de Crist de les negacions de Pere, amb el gall als peus d’ambdós personatges, seguit de l’exemple més antic que es coneix de l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal, representat per un lleó i una serp/drac. Finalment, a l’extrem dret hi ha l’escena del sacrifici d’Isaac per part del seu pare Abraham.
Tant per l’estil com per la cronologia, estem davant d’una peça que es pot relacionar amb el ja esmentat sarcòfag de Susanna i amb el sarcòfag lateranense 191, corresponent per tant a un dels tallers d’escultura actius a Roma a l’inici del segle IV (de vers el 310).
Bibliografia
- Fernández-Guerra. 1867. pàg. 4; Fita. 1876, pàg. 138, nota 2; Garrucci, 1879, pàg. 110; Botet i Sisó. 1896, V, pàgs. 177-183; Monsalvatje, 1904, pàgs. 243-244; Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18. vol. I. pàg. 283; Bonnet, 1911, pàgs. 26-28; Wilpert, 1929-32, vol. I. tav. 112.2, pàg. 117; Pla I Cargol, 1946, pàg. 94; Gerke, 1948. pàgs. 15-16; Bovini, 1954, pàgs. 105-114; Palol, 1967, pàgs. 292-293; Sotomayor, 1973, pàgs. 37-41 I 1975, pàgs. 29-39; Moralejo, 1984, pàg. 193; Boehden, 1995.