Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…
llei
Lingüística i sociolingüística
Formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen lingüístic qualsevol (fonètic, morfològic, sintàctic, etc).
desgast
Fonètica i fonologia
Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o molt poc informatius en diverses contrades.
Així s’expliquen en català reduccions com mossèn per monsènyer, vostè per vostra mercè, ca per casa, etc
epèctasi
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual un o més elements gramaticals àtons es fonen amb un altre d’ortotònic formant un tot fonètic: digues-m’ho
.
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
alfabet armeni
Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
transcripció
Lingüística i sociolingüística
Correspondència d’unes unitats gràfiques a les diferents unitats discretes o formes d’una llengua parlada, sovint mitjançant l’alfabet fonètic internacional o qualsevol altre alfabet fonètic convencional, que, a diferència de l’alfabet ordinari de cada llengua, intenta de representar en forma gràfica tots els sons, sense afegir-hi ni suprimir-ne res.
A vegades els signes gràfics de l’alfabet d’una llengua són prou vàlids ocasionalment per a una transcripció concreta La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi
nasalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
isoglossa
Lingüística i sociolingüística
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat (fonètic, morfològic, lexical, etc.) i que separa dues àrees dialectals.
Així, la pronunciació ú, en lloc de ó, de l’antiga o tancada llatinovulgar cançú, cançó i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi se pentinant , pentinant-se són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental feix d’isoglosses