Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Hàbitat natural i fonts d’infecció
Patologia humana
És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat i rapidesa…
El que cal saber de la pielonefritis
Patologia humana
La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…
El que cal saber de l’artritis infecciosa
Patologia humana
L’artritis infecciosa consisteix en la inflamació d’una articulació o més d’una, causada per diversos tipus de gèrmens, com ara bacteris, virus o fongs Es manifesta per l’aparició sobtada de símptomes locals, com inflamació, dolor intens i envermèlliment d’una articulació, i símptomes generals, com febre, malestar i esgarrifances Quan es presenten símptomes que suggereixen una artritis infecciosa, cal adreçar-se a un hospital immediatament Si és diagnosticada precoçment i tractada de seguida, l’evolució sol ésser molt favorable, i el guariment s’esdevé al cap de poc temps sense…
ampicil·lina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 6-aminopenicil·lànic (nucli de la penicil·lina).
Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis
amikacina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de la kanamicina A
.
Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius
gotes de Flügge
Medicina
Gotes petites de saliva emeses amb la tos, l’esternut o quan s’enraona.
Mentre que les més grosses cauen de seguida a terra per acció de la gravetat, les més fines poden romandre suspeses a l’aire durant força temps i poden ésser inhalades per altres persones sobretot en locals tancats per aquesta raó, poden constituir un vehicle d’infecció en transmetre gèrmens d’una persona a una altra
La preparació dels ous
Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o…
Vaccinació o immunització activa
Patologia humana
La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la…
Girolamo Fracastoro
Literatura italiana
Filosofia
Metge i humanista italià.
Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545
El que cal saber de la fol·liculitis, el furóncol i l’antrax
Patologia humana
La folliculitis, el furóncol i l’àntrax són alteracions molt relacionades entre si, perquè són causades per una infecció dels follicles pilosos que és deguda, en tots els casos, a l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus És molt important d’efectuar un tractament adequat de la folliculitis, encara que pugui semblar una alteració poc important, ja que pot causar el desenvolupament de furóncols o àntraxs que poden ocasionar complicacions greus Si hom té una folliculitis, cal saber els factors que l’han afavorida, com podria ésser un afartament excessiu o l’aplicació sobre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina