Resultats de la cerca

Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat III de Castellbò En morir aquest 1381, fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix 1391, tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

Vida Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut 1878-1947, que signava Gastó A Màntua i autor de la popular La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1922, que Josep Amich i Bert, Amichatis , adaptà a la pantalla gran el 1927 Escriví peces teatrals de caràcter sentimental, costumista o vuitcentista, que gaudiren d’un elevat predicament, com Ha passat una oreneta 1936 La Pepa maca 1954 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 Escriví novelles en castellà,…

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els…

Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona o torre Ramon , obra del s XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…

El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II…

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I