Resultats de la cerca

Conreà la novella regional d’observació realista L’Âne Culotte 1937, Le Mas Théotime 1945, Le jardin d’Hyacinthe 1946, etc

Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps Com a poeta, escriví Ecuador 1929, La nuit remue 1931 i Un barbare en Asie 1932, que són la recerca d’un…

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que anomenà…

De formació autodidàctica, el 1914 es donà a conèixer com a compositor amb l’obra per a cor i orquestra Der Zauberlehrling 'L’aprenent de mag', amb text de JW Goethe Del 1916 al 1931 exercí la docència a la Toonkunst Muziekschool de Rotterdam Fou un gran dinamitzador de la vida musical del seu país, juntament amb S Dresden, M Vermeulen i D Ruyneman, des del Vereniging voor Moderne Muziek Societat per a la Música Moderna, entitat dedicada a la divulgació de la música contemporània Així mateix, presidí la Societat de Compositors Holandesos Seguidor del filòsof R Steiner, pare de l’antroposofia…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on fou deixeble de P Vidal, G Caussade i V d’Indy Dirigí diferents orquestres, com ara les de l’Òpera de Montecarlo, de Ginebra o la de la Ràdio de Colònia, fins que un accident interrompé la seva carrera l’any 1952 Compongué una música eclèctica en què es pot trobar des d’aspectes procedents del cant gregorià fins a models serialistes o elements del jazz , la cançó francesa o la dansa tradicional del sud de França Tot i que té un extens catàleg, que aplega música per a gèneres molt diversos, fou en el camp…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí l’orquestra…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…

Es formà musicalment a Lausana, Berlín, Ginebra i a la Schola Cantorum de París 1908-16, on fou alumne de Vincent d’Indy, i simultaniejà els seus estudis amb la tasca d’organista a les esglésies protestants d’aquestes ciutats El 1916 s’installà a Suïssa i començà a donar classes d’orgue i història de la música en diverses ciutats A partir del 1925 fou director del Conservatori de Música de Ginebra, càrrec que ocupà fins el 1957, i el 1938 fundà el Concurs Internacional d’Interpretació Musical, organisme que presidí fins el 1959 La seva extensa obra, que inicialment mostrà una clara influència…

El 1853 entrà al Conservatori de París per estudiar amb Marmontel, Prudent i Petit piano i Carafa i S David composició El 1858 començà una intensa carrera com a concertista de piano que el portà per tot Europa i als EUA Del 1880 al 1882 realitzà una gira de concerts a Austràlia, on aconseguí una certa fama com a virtuós del piano i com a compositor Encara que el 1883 tornà a Europa, finalment s’installà a Sydney el 1885 El 1886 fou nomenat director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat Entre les seves composicions cal destacar l’òpera lírica Vercingetorix 1881, l’oratori The future…

Especialista francès en la història econòmica espanyola del s XVI Dedicà la tesi doctoral als Ruiz, una família de banquers i comerciants, i estudià el comerç exterior peninsular durant el regnat de Felip II El 1959 publicà Géographie de l’Espagne morisque traduïda al castellà, 1986, on estudià la distribució de la població moresca al s XVI, l’organització de l’expulsió del 1609 i les seves conseqüències demogràfiques i econòmiques Basant-se en els censos del 1570, el 1609 i el 1646, destacà el creixement demogràfic de la comunitat moresca al Regne de València al llarg del s XVI i fixà en…