Resultats de la cerca

Encara que per poc temps, degué residir a l’abadia de Saint-Vaast, a Arràs, d’on li ve el diminutiu moniot , que en llengua d’oïl vol dir ’monjo' Alguns dels seus poemes estan dedicats a Robert III, comte de Dreux, al seu germà Jehan de Braisne, a Gerard III, senyor de Picquigny, i a Alfons de Portugal, senyor de Boulogne Tan sols dues de les vint-i-dues composicions seves que es conserven són de tema religiós Les altres són chansons courtoises , excepte un joc partit, Moines, ne vous anuit pas , en què serveix d’interlocutor a Guillaume li Vinier, i la…

Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera,…

Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…

Tot i que es dedicà principalment a la carrera concertística, dugué a terme nombroses activitats dins del món musical Fou alumna del Conservatori de Música de Sant Petersburg 1912-21, on estudià direcció, música coral, interpretació vocal i música religiosa i on tingué com a professors més destacats A Jesipova, V Drozdov i F Blumenfel’d Fou professora d’aquest centre 1921-31 i del Conservatori de Moscou 1936-51 En aquest darrer impartí, a més, cursos de cant, camp en el qual feu aportacions originals A partir del 1951 exercí la docència a l’Escola de Música Gnessin de Moscou Com a pianista es…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets cèlebres anirien…

Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la Scala de Milà,…

Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel,  Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…

Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin Britten 1960, i s…

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí…