Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el franquisme 2012…
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
Luca Marineo
Filosofia
Humanista, conegut amb el nom humanístic de Lucio Marineo Siculo.
Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…
Antoni de Moragas i Gallissà
Arquitectura
Arquitecte.
Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…
Ismael Fernández de la Cuesta
Música
Musicòleg i director castellà.
Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat…
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per…
Lovaina
Ciutat
Ciutat flamenca, capital de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica.
Situada a les vores del Dijle, té una rica indústria alimentària, cervesera, del cuir i és centre d’una pròspera zona agrícola Centre d’ensenyament superior La primera menció de la vila apareix a la fi del segle IX fou capital del ducat de Brabant des de mitjan segle XII fins al segle XIV, que passà a ésser-ho Brusselles Centre comercial important, disposava d’un mercat molt dinàmic, amb un gran moviment d’exportació de la llana que s’hi elaborava, afavorit per una òptima ubicació, en el camí Bruges-Colònia Els seus menestrals obtingueren, després d’algunes revoltes, d’intervenir en el govern…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els…
Jorge de Montemor
Literatura
Escriptor portuguès en llengua castellana.
Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a…
Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura
Historiografia catalana
Publicació de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, amb seu a Borriana, apareguda l’any 1990 amb l’objectiu de dotar la comarca de la Plana Baixa d’una infraestructura cultural pròpia.
Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina