Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
emfiteuta
Dret civil
Persona que té el domini útil sobre un bé immoble i està obligada al pagament del cànon de l’emfiteusi.
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…
consignatari | consignatària
Economia
Dret mercantil
Dit del creditor que administra, per conveni amb el deutor, l’immoble que aquest li té consignat fins a extingir el deute.
fita
![](/sites/default/files/media/FOTO/FITA.jpg)
A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
comís
Dret civil
En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble en favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals.
Aquest se'n pot alliberar pagant els endarreriments dins el termini subsegüent a la requesta que li formula el censalista El comís també es produeix en virtut de conveni, com a clàusula penal contractual En cas de nullitat de contracte per illicitud de la causa o de l’objecte, si són de caire criminal, les coses i el preu que han estat matèria de l’atorgament cauen en comís
Fèlix Millet i Tusell
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Felix_Millet.jpg)
Fèlix Millet
RTVE
Entitats culturals i cíviques
Empresari.
Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…
,
jussà | jussana
Història del dret català
En el cas d’un sotsestabliment emfitèutic, dit de l’emfiteuta inferior, o sia, el darrer que rep el domini útil de l’immoble.
lloguer
Contracte d’arrendament pel qual hom cedeix a algú l’ús d’un bé (moble o immoble) o d’un servei per un temps determinat.
Arxiu Històric Nacional de Madrid
Historiografia catalana
Creat per Reial Decret el 28 de març de 1866 com a “arxiu públic general del regne” sota la denominació d’Archivo Histórico Nacional, és un dels grans dipòsits documentals de l’Estat espanyol.
Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina