Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Nicolau Canyelles i Delseny
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Bisbe de Bosa (1578-85), a Sardenya, i editor.
Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i…
Antoni Cursach i Truyol
Literatura catalana
Publicista, impressor i narrador.
Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El…
Joan Mei
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor flamenc, establert a València des del 1535, on inicià la dinastia d’impressors més important de la ciutat dels s. XVI i XVII.
El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…
Josep Esteve i Dolç
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, conegut amb el cognom castellanitzat Estevan, o també per Josep Dolç.
S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel…
Benet Montfort i Besades
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el…
Primitiu Sanmartí i Busquet
Literatura catalana
Pedagogia
Gramàtic i pedagog.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis…
,
Les idees i la llengua
Reconstrucció idealitzada d’una impremta, segles XVI-XVII
Juan de la Cuesta
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de la primera edició del Quixot (1605), la qual fou distribuïda pel llibreter Francisco Robles.
Fou regent de la impremta de Pedro Madrigal, de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina