Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
cèdula notarial
Història del dret
Esborrany o scheda que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns notaris…
Joan Baptista Foix i Gual
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio…
Pere Torre
Gramàtica
Gramàtic.
Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…
,
Nicolle des Celliers de Hesdin
Música
Compositor francès.
Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les indicacions…
Tomás Gómez
Música
Teòric castellà.
Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i…
El que cal saber de la septicèmia
Patologia humana
La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no són evidents Així, una de…
radiofar
Transports
Balisa que fa indicacions d’advertència mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio.
Els radiofars solen ésser associats als sistemes de navegació aèria de recepció direccional, en els quals serveixen com a punts de referència amb característiques direccionals o omnidireccionals, i als d’aproximació, en els quals acompleixen funcions secundàries, com en l’aterratge de les aeronaus
música copta
Música
Art musical de l’Església copta.
Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels…
Francesc Ferrer
Literatura
Poeta, possiblement valencià, que visqué durant els regnats d’Alfons IV i Joan II; es relacionà amb els poetes Pere Torroella, al qual adreçà una lletra en prosa, i Pere Martines.
És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un Romanç de l’…
Raimundus Lullus Institut
Centre d’investigació lul·liana erigit a la Universitat de Friburg de Brisgòvia el 1957, sota la direcció de Friedrich Stegmüller.
Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar un Manuale Lullianum , que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar —primer en collaboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica—, les Raimundi Lulli Opera Latina , de les quals hi ha prevists quaranta volums Hom hi ha recollit igualment microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina