Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic
Filosofia
Política
Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida.
Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822
batalla del Cefís
Història
Militar
Combat que tingué lloc a les vores del riu Cefís, a la plana de Beòcia, el 13 de març de 1311, entre els almogàvers de la companyia catalana i l’exèrcit de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes.
Els catalans desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l’endemà elegiren com a capità Roger Desllor La batalla representà la fi de la vida errant de la companyia catalana i el seu establiment al ducat d’Atenes
cohort
Història
Unitat de l’exèrcit romà.
Originàriament fou una divisió de socii , i des del s III aC, una divisió d’infanteria de 600 homes, o sia la desena part d’una legió La cohort pretoriana cohors praetoria era a l’època romana la guàrdia personal d’un general Amb l’Imperi passaren al servei personal de l’emperador Sota el regnat de Tiberi, el 23 dC, foren concentrades en una caserna prop de Roma, comandades pel prefecte del pretori Foren dissoltes en temps de Constantí el Gran Els caps pretorians sovint feren un paper important en la política romana imperial
terç
Història
Militar
En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada el 1534 per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
Comandat per un mestre de camp i integrat per uns 3 000 homes, el terç, nodrit per infanteria mercenària, era format pel reclutament de voluntaris allà on eren trobats i, per això, reunia persones de les més diferents procedències, que feien de la guerra llur mitjà de vida, la qual cosa les feia molt perilloses quan mancava el pagament Els terços foren les millors tropes d’Europa entre el s XV iel XVII, que començaren a decaure desaparegueren al començament del s XVIII amb la reorganització borbònica de la milícia
Vittorio Sereni
Literatura italiana
Poeta italià.
Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps
Vicenç Miquel de Moradell
Literatura catalana
Poeta.
Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623
Juan Génova Iturbe
Esports de tir
Militar i tirador.
Comandant d’infanteria destacat a les Filipines al final del segle XIX, que ascendí a coronel Al principi del segle XX fou secretari de la delegació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1911 formà part de la comissió de dirigents de diferents entitats que impulsaren la Federació de Societats Esportives de Barcelona Fou un estudiós de les armes i dissenyà la carrabina Montserrat Escrigué obres dedicades a l’armament, com Armas automáticas pistolas, fusiles y ametralladoras , Armas de caza i Armas de guerra estudio popular y descripción de las armas de repetición
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà…
Sandhurst
Localitat
Localitat d’Anglaterra al Berkshire.
És seu d’una acadèmia fundada el 1802, inicialment d’infanteria i cavalleria i ampliada més tard 1947, en fusionar-se amb l’acadèmia militar de Woolwich 1741, a l’artilleria i l’enginyeria Des d’ella, el futur Alfons XII d’Espanya, que n'era alumne, llançà el manifest de Sandhurst 1 de desembre de 1874, redactat per Cánovas del Castillo En aquest manifest era presentat el programa polític de la monarquia de la Restauració, moderada i parlamentària i amb un clar compromís de respecte a la constitució El manifest afavorí la restauració monàrquica, que tingué lloc pocs dies després
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina