Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Les serres del Baix Segura
A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…
salt de perxa
Atletisme
En atletisme, disciplina de salt consistent a cobrir el màxim espai vertical possible impulsant-se amb una perxa, que s’encaixa en un caixetí, per superar un llistó situat a una altura determinada, progressivament més gran.
escalinata
Tecnologia
Llistó quadrangular aplicat a banda i banda a la part interior dels costats d’un armari, i que és entallat en forma de dents de serra per a encaixar-hi els prestatges en el nivell que hom vulgui.
serra de Collserola
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
rasquet
Tecnologia
Llistó, tira d’acer, etc, que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc, d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc, paral·lelament a les seves generatrius, serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854
Les primeres revistes d’exili
Publicacions periòdiques editades pels exiliats a França i Anglaterra Una de les característiques més destacables de l’exili català del 1939 va ser la tossuderia a mantenir el testimoniatge de la llengua i la cultura catalanes en les circumstàncies més adverses i en qualsevol dels països que acolliren refugiats catalans Ja en els primers mesos del 1939, quan encara milers de refugiats es trobaven en els camps d’internament francesos, a París van sortir alguns periòdics que reproduïen capçaleres tradicionals La capital francesa va ser el primer centre editor, tant pel que fa a la iniciativa…
La crònica negra
El crimen de la calle Legalidad , A Speratti, ed Martínez Roca, Barcelona, 1983 Coll part / GS Les enormes dificultats materials de la majoria de la població i 1’origen fosc de les noves fortunes van donar peu a la ràpida extensió d’estafes, robatoris i assassinats L’Estat franquista, que volia demostrar la seva autoritat i donar exemples de la moral oficial, s’encarregà d’esbombar aquests casos quan la policia aconseguí de resoldre’ls Això explica l’interès que va despertar la crònica negra a la premsa general i, fins i tot, l’aparició d’algunes publicacions especialitzades, representades…
vàgara
Transports
Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.
El Dau al Set
Dibuix de M Cuixart a “Dau al Set”, Barcelona, desembre del 1950 BC L’àmbit de les arts plàstiques sofrí, com tots els altres, les conseqüències de la guerra i del daltabaix del 1939 D’una banda —a més del fet que el collectiu de pintors i escultors es veié també afectat per l’exili—, el panorama general va continuar dominat per alguns dels artistes més prestigiosos dels anys anteriors N’hi hagué que s’arrengleraren amb el nou règim Aquest va ser el cas de Pere Pruna D’altra banda, el marc polític i social dels primers anys quaranta va afavorir l’auge del colleccionisme i, alhora, va fer…