Resultats de la cerca

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe

Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat

Pastor de Berlín-Dahlem 1931, al principi acollí favorablement el III Reich, però més tard fou un dels animadors de la resistència de la Bekennende Kirche Reclòs en un camp de concentració 1937, fou alliberat pels aliats 1945 i nomenat cap del departament de relacions estrangeres de l’Església evangèlica alemanya, i consagrà els seus esforços al desarmament i a la reunificació d’Alemanya

A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca experimental…

Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta Argentina o A…

Fill del dictador Omar Torrijos Membre del Partit Democràtic Revolucionari, l’any 1999 n'esdevingué secretari general En les eleccions presidencials del 2004, obtingué una victòria important, que el menà a la presidència, des d’on impulsà uns plans de lluita contra la pobresa i l’atur Malgrat això, l’ampliació del canal i els programes per a lluitar contra la corrupció i el crim organitzat eren els problemes més importants heretats per la seva administració

Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…