Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
massalota
Tecnologia
Reserva de metall líquid que comunica amb el motlle a través del forat de colada o d’un forat d’aireig.
Té per objecte produir, dins el motlle, la pressió necessària per a assegurar que el metall líquid ocupi tot l’espai, i actua també de reserva per a compensar les possibles reduccions dimensionals produïdes en la solidificació
alcoholat
Química
Cada una de les sals de fórmula general ROM, obtingudes substituint per un metall l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o…
macla
Tecnologia
Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
Hom anomena pla de macla el pla de separació de les dues zones en el qual es produeixen més fàcilment les deformacions del metall Les macles són produïdes per esforços mecànics macles mecàniques o bé apareixen en l’operació de recuita macles de recuita , sobretot quan el metall ha estat sotmès, prèviament, a esforços de deformació
aluminosilicat
Química
Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.
Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també tetracoordinat amb…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
trefilatge
Tecnologia
Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.
A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids
zona d’inversió
Electrònica i informàtica
En un dispositiu metall-aïllant-semiconductor, zona del semiconductor propera a l’aïllant on es produeix una acumulació de portadors minoritaris que inverteixen el caràcter elèctric del semiconductor.
Aquesta inversió es produeix en aplicar al metall un potencial suficient, de signe positiu si es tracta d’un semiconductor de tipus p o negatiu si es tracta d’un semiconductor de tipus n
superòxid
Química
Cadascun dels composts que contenen l’anió hiperòxid (O2 ) associat amb un metall fortament electropositiu.
Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals…
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o…
gra
Tecnologia
Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
Cada gra es forma a partir d’un nucli de cristallització que generalment és un punt aïllat de refredament més ràpid i creix en totes direccions i amb una única orientació dels àtoms, fins que es troba amb els límits dels grans adjacents els límits de gra són zones de parcial desorientació dels àtoms, per tal com són les zones de transició de l’un cristall a l’altre Segons el procés de formació, els grans poden prolongar-se en una direcció preferent grans allargats , poden presentar una forma més o menys regular grans equiaxials o poden ésser completament irregulars De les dimensions del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina