Resultats de la cerca

Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novelles Guia-mapa de Gabriel Arcanjo 1961, la seva primera obra, Madeira feita de cruz 1963, Fundador 1969, A casa da paixão 1977, Tebas do meu coração 1974, A força do destino 1977, A república dos sonhos 1984, A doce canção de…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion Professor de llatí a l’Institut-Escola 1931-33 i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera fins el 1936, després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona 1939 i a Lleida des del curs 1939-40 Ingressà al Cos Facultatiu d’…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

Llicenciat en llengües modernes, treballà com a lexicògraf en l’actualització de l’ Oxford English Dictionary i feu periodisme i crítica literària La seva novellística, diversa i original, trenca sovint els motlles del gènere i recorre a l’experimentació En destaca Metroland 1980, premi Somerset Maugham 1981, Before She Met Me 1982, Flaubert’s Parrot 1984, Staring at the Sun 1986, History of the World in 10 1/2 Chapters 1989, Talking it Over 1991, premi Femina 1992, The Porcupine 1992, Cross Chanel 1996, England, England 1998, Love , etc 2000, The Lemon Table 2002,  Arthur and George 2005,…

Format a l’Escola de Cinematografia de Praga FAMU i començà la seva trajectòria professional com a ajudant de la directora Věra Chytilová 1961, una de les impulsores de l’anomenat “nou cinema txec”, que renovà la producció fílmica del país aprofitant la tímida liberalització del règim comunista sota Alexander Dubčeck Menzel es convertí en el principal representant del moviment amb Ostře sledované vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1966, film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguí, en el mateix estil, Rozmarné léto  ‘Un estiu capriciós’, 1968 A causa de la repressió que…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes…

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novelles recorren la història contemporània de Portugal Memória de elefante 1979, O auto dos Danados 1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985,  Manual d’inquisidores 1996, O esplendor de Portugal 1997, Exhortaçao dos crocodilos 1999, premi APE 2000, Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura 2000, Que farei quando tudo arde 2001, Boa tarde as coisas aqui em baixo 2003…