Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
dankali
Etnologia
Individu d’un poble africà, del grup camita, molt mesclat amb àrabs i relacionat amb els berbers i els antics semites.
Els dankalis habiten entre les muntanyes d’Etiòpia i la Mar Roja Els seus avantpassats eren els àfars Són pastors nòmades Practiquen la religió musulmana
les Injúries
Església
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries) de la vila de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), radicat a l’esglèsia de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofrí vexacions en una incursió musulmana És patrona de la vila
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
balti
Etnologia
Individu d’un poble que habita al Caixmir, a la vall principal de l’Indus, entre les muntanyes del Karakoram i el Nānga Parbat.
Els baltis 50 000 individus aproximadament són de tipus físic indoari i de llengua tibetana Llurs activitats principals són l’agricultura i la ramaderia, i pertanyen a la regió musulmana xiïta
Adjària
Divisió administrativa
República autònoma de Geòrgia.
La capital és Batumi Situada entre la mar Negra i el Petit Caucas al límit amb Turquia, presenta un fort contrast entre les terres altes, de pluviositat molt elevada 3 000mm als vessants occidentals del petit Caucas, i economia ramadera, i les planes de clima subtropical del litoral 2 500 mm anuals de pluja a Batumu, agrícoles cítrics, te, tabac, vi La població es concentra a la costa, on han estat desenvolupats els nuclis industrials drassanes i planta de refinatge de petroli a Batumi, indústria alimentària i química Turisme Els indígenes adjars són georgians de religió musulmana…
la Xarquia
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi d’Antella (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella
Şeyh Gâlib
Literatura
Poeta místic turc.
És autor, entre altres, del poema en maṯnawī Hüsn re Aşk ‘La Bellesa i l’Amor’, on, aprofitant un tema clàssic en la literatura persa, exposa la seva concepció de la mística musulmana
ibn Iḏam;rī al-Marrākušī
Historiografia
Historiador àrab magrebí.
És autor d’una història musulmana del Magrib i d’Al-Andalus Kitāb al-Bayān al-Mugrib fī aḫbār mulūk al-Andalus wa-l-Maġrib , ~1311 fins a la conquesta de Marràqueix pels benimerins 1269
buduma
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble africà de les ribes i de les illes del llac Txad.
Els budumes uns 20 000 individus es dediquen principalment a la pesca i la ramaderia i són de religió musulmana Llur llengua ha estat emparentada amb el haussa per MDelafosse, i JH Greenberg l’inclou en el grup txedià
samànida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.
Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn , l’anorreà definitivament Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina