Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
música de Letònia
Música
Música desenvolupada a Letònia.
La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle XVII es…
Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras
Literatura catalana
Música
Poeta, crític literari, historiador de la literatura i musicòleg.
Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…
, ,
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…
Cafè, copa i cigar. La toponímia catalana al Carib. 1840-2000
En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…
literatura ucraïnesa
Literatura
Literatura conreada en ucraïnès.
Els seus orígens, en vell eslau, corresponen al fons comú que hom té en compte també quan estudia la literatura russa Aquests texts primitius són, però, més ucraïnesos per la terra on foren escrits i per l’esperit que hi reflecteixen Cal referir-se a texts religiosos, sovint traduccions del grec —texts bíblics, patrístics, vides de sants especialment dels monjos de les laures de Kíev, sermons, etc—, al relat d’un pelegrinatge a Terra Santa del monjo Daniel ~1110 i també a texts profans, com la Poučenie ‘Ensenyament’ de Vladimir Monòmac als seus fills, la crònica anomenada de Nèstor que arriba…
Peter Maxwell Davies

Peter Maxwell Davies
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog musical anglès.
Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…
,
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…
Béla Bartók
Música
Compositor, pianista, etnomusicòleg i professor hongarès.
Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…
Hivern i Nadal
La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…