Resultats de la cerca

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia…

Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula…

A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut L'any 2006 es tancà al públic, i la collecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007 Tenen interès els materials del Paleolític, del Neolític i, especialment, els del bronze final falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la …

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i…

Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra…

Començà durant el Neolític i perdurà, en determinats llocs, fins a l’edat de bronze L’element definidor són els instruments de sílex, tallats d’una manera especial, sobretot el pic i el tranchet , que per la seva forma s’assembla a una destral polida, però que és tallada Hi ha una fase amb tallers de sílex a l’aire lliure, d’habitants de boscs, i una altra, més recent, ja amb base agrícola Rarament es troba a les coves Ha estat localitzat en moltes regions de l’Europa occidental, del sud d’Escandinàvia i del nord d’Alemanya fins a França i Itàlia A Catalunya hom pot considerar…

La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica…

Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època…

Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com  Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament…