Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
literatura portuguesa
Literatura
Literatura conreada en portuguès a Portugal, al Brasil (literatura brasilera) o a les colònies.
Les seves primeres manifestacions es troben en els cançoners d' Ajuda , de la Biblioteca Vaticana i de Colocci-Brancutti avui a la Biblioteca Nacional de Lisboa Recullen tres gèneres principals de poesia cantigas d’amigo, d’amor i d’escarnho e maldizer , a part alguns subgèneres, com albas i pastorelas La influència provençal és notable en les d’amor , mentre que les d’amigo responen a la vella tradició peninsular de poesia femenina amb estructura parallelística El poema més antic es pot datar cap al 1189 Els poetes més remarcables molts d’origen gallec són Bernal de Bonaval, Airas Nunes,…
Josep Palau i Claveras
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Música
Escriptor i crític musical i cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet i germà de Miquel Palau i Claveras Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista 1928, Joia 1928, D’Ací i d’Allà 1928-31, El Faro 1929-36, Escena 1930, Gaseta de les Arts 1930, Films Selectos 1930-37, Cinema Amateur 1932-36, Cine-Arte 1933-35, Sol Ixent 1934, Proyector 1935-36, Actualidades Paramount 1935-36, Cine-Star 1935-36 i Claror 1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…
, , ,
Baltasar Porcel i Pujol
Baltasar Porcel i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…
,
Breu història del cinema
El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…
Esclat i consolidació del cinema documental
D Trueba, Josep M Domènech, Lucrecia, L Olmedes i C Bosch, l’equip responsable de Balseros , sd Bausan Films-TVC-Album L’emergència del cinema documental a Catalunya es fa visible amb l’estrena successiva de dos films fundacionals, Mones com la Becky 1999, de Joaquim Jordà i Català, i En construcción 2001, de José Luis Guerín Dues pellícules que van obrir els ulls i les ments creatives, que permeteren a molts altres directors imaginar diferents maneres de concebre un projecte fílmic i que van explorar unes fronteres de la realitat que coincidiren en el temps amb altres obres internacionals…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
Cinema 2018
Cinematografia
Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…