Resultats de la cerca

Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…

Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és…

Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa,…