Resultats de la cerca
Es mostren 2729 resultats
azoxi-
Química
Prefix usat per a formar noms de composts que contenen el grup bivalent
.
Jon Postel
Electrònica i informàtica
Nom amb què és conegut l’enginyer nord-americà Jonathan Bruce Postel.
Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de…
classe
Biologia
Tàxon comprès entre l’ordre i la divisió (en les plantes) o entre l’ordre i l’embrancament (en els animals).
En zoologia, els noms de les classes no segueixen cap regla de formació fixa En botànica, és aconsellable que els noms de les classes facin les terminacions -fícies - phyceae en les algues, -micets - mycetes en els fongs i -òpsids - opsida en els cormòfits
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments…
-òpsids
Botànica
Sufix emprat en sistemàtica de plantes superiors per a formular els noms de classe.
zāwiya
Islamisme
Un dels noms que reberen els cenobis d’adeptes a una determinada doctrina (ṭarīqa).
Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam qubba, i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia
bis-
Química
Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina