Resultats de la cerca

Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

És indicat pel signe ∨, que hom colloca sobre les notes afectades

La forma catalana equivalent és ‘lligat’ En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato…

Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la…

La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes…

És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis

L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes…

Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la…