Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Hispasat
© Hispasat
Astronàutica
Telecomunicacions
Operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions.
Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat…
lleis de Kepler
Astronomia
Lleis empíriques que descriuen el moviment dels planetes entorn del Sol.
Foren descobertes per J Kepler aprofitant les dades obtingudes per T Brahe astronomia Segons la primera llei , l’òrbita de cada planeta és una ellipse, un dels focus de la qual és ocupat pel Sol La segona llei , anomenada també llei de les àrees , estableix que el radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals Segons la tercera llei , el quadrat del període de revolució orbital d’un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita
Eris
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia, filla d’Eris a la mitologia grega
Jurij Aleksejevič Gagarin
Astronàutica
Militar
Aeronàutica
Cosmonauta i coronel d’aviació rus.
Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom
Darrer acoblament de la Mir i la Discovery
La nau nord-americana Discovery i l’estació orbital russa Mir realitzen la seva novena maniobra d’acoblament Un dels objectius de la Discovery és recollir Andrew Thomas, l’astronauta nord-americà que des del gener és a la Mir, i que dilluns tornarà a la Terra Thomas és el darrer nord-americà que serà a la Mir, i aquesta és la darrera maniobra d’acoblament entre tots dos ginys espacials, ja que està previst que abans d’acabar l’any la Mir finalitzi la seva missió i torni a la Terra
període
Química
Cadascuna de les fileres horitzontals de la taula periòdica dels elements
.
Hom considera que un període comença amb l’element que incorpora el primer electró corresponent a una nova capa quàntica principal i s’acaba amb el que inclou l’electró que completa l’octet corresponent en aquesta capa, excepte en el cas del primer període, el qual, pel fet de contenir únicament un orbital s , és integrat per dos elements, l’hidrogen i l’heli Existeixen set períodes, els quals consten de 2, 8, 8, 18, 18, 32 i 32 elements, respectivament, tot i que del darrer període hom en coneixia el 1987 només 23
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
La NASA repara el telescopi Hubble
La nau Discovery completa amb èxit la missió de reparar el telescopi orbital Hubble La Discovery va ser llançada a l’espai el dia 22, i els astronautes han treballat durant tres dies per a tornar a posar en funcionament el telescopi, que el passat mes de novembre va deixar d’enviar imatges a la Terra a causa d’una avaria Després de substituir el sistema de computadores que feia funcionar el Hubble, els astronautes tornen a la Terra el dia 27, dos dies abans del que estava previst, per a evitar qualsevol possible complicació a causa de l’efecte 2000
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
força de bescanvi
Física
Força que actua entre partícules a causa del bescanvi d’alguna propietat entre elles.
Un exemple d’aquest tipus de forces és l’enllaç covalent responsable de la cohesió de la molècula d’hidrogen ionitzada en la qual els dos protons comparteixen un electró orbital En el model estàndard de les partícules elementals es considera que les quatre interaccions fonamentals són produïdes pel bescanvi d’uns bosons que fan de mediadors entre les partícules que interaccionen Aquests bosons són els gluons, per a la interacció forta el fotó per a l’electromagnètica els bosons vectorials intermediaris per a la feble, i el gravitó per a la gravitatòria El gravitó és l’únic que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina