Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
reps
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gairebé sempre en el sentit de la trama.
És fabricat amb una gran densitat de fils prims d’ordit i amb una trama gruixuda amb poca densitat Els lligats emprats són l’acanalat o reps, el telató i d’altres, derivats del tafetà La seva principal aplicació és en tapisseria
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
sarja
Indústria tèxtil
Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.
La de cotó és emprada especialment per a vestits, camises, roba interior i folres La de llana és feta generalment de sarja batàvia de 4 La de seda, sovint també de sarja batàvia de 4, és teixida amb ordit de seda greja i trama de filadís La sarja és emprada tenyida en peça o estampada
organdí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina de cotó, que ha estat sotmès a l’organdisatge per tal de conferir-li una gran rigidesa i transparència.
És fabricat amb fils de cotó jumel pentinat de nombre entre 60 i 100 per a l’ordit i entre 100 i 150 per a la trama, en blanc o en colors clars Algunes vegades és brodat Són molt apreciats els organdís suïssos És emprat especialment en la confecció de vestits, de bruses i de cortines transparents
Jacint Barrau i Cortès
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecànic.
Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford
El teixit de Sant Ponç de Corbera
Art gòtic
Es conserven fragments d’aquest teixit al Cooper Hewitt National Design Museum de Nova York, al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona L’estat de tots els fragments és força malmès Estan molt trossejats, presenten moltes llacunes i han perdut gran quantitat de fils d’ordit i de passades de trama Segons el colleccionista Macari Golferichs així consta en la fitxa del fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària, aquest teixit andalusí, fabricat al final del segle XIV o a l’inici del XV, al regne nassarita de Granada, procedeix del…
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í…
França desarticula “la Conspiració de Vilafranca”
Les autoritats franceses, que des de 1659 ocupaven els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, detenen els caps d’un complot ordit a Vilafranca del Conflent i desarticulen una conspiració que havia previst un aixecament armat arreu dels comtats catalans ultrapirinencs per expulsar del territori l’administració i l’exèrcit francès El complot, conegut com Conspiració de Vilafranca de Conflent , estava liderat per Manuel Descatllar i Dessoler
molesquí
Indústria tèxtil
Teixit pesant de cotó amb una de les cares llisa i lluent.
La densitat de trama és quasi doble que la d’ordit i el lligat és una tela de dues cares La trama de base teixeix una sarja, mentre que la superior teixeix un setí amb llargues bastes per trama que li donen un tacte llis i suau Pot ésser emprat per a pantalons d’home, o bé hom l’estampa Recobrint-lo de matèries cellulòsiques o sintètiques i aplicant-hi un gravat serveix per a fabricar imitacions de cuirs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina