Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
Josefina Matamoros i Calvet

Josefina Matamoros i Calvet
TV3
Museologia
Museògrafa i gestora i activista cultural.
Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…
Nicolas Chédeville
Música
Compositor i sonador de musette francès.
Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de…
Jeannot de l’Escurel
Música
Compositor francès.
Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa…
sarrusòfon
Música
Instrument de metall, del grup dels aeròfons de llengüeta doble, inventat el 1856 per M.Sarrus, mestre d’una banda militar parisenca.
De forma cònica, n'hi ha diverses varietats, de sons més o menys greus
Gaspar Sentiñón
Filosofia
Economia
Metge, internacionalista i lliurepensador.
Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La Federación , fundà…
John Constable
El carro del fenc , de John Constable (1821) (National Gallery, Londres)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès.
Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva manca de misteri…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…
Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou
Centre cultural d’abast internacional establert a París, conegut també com a Centre Beaubourg.
És situat en un vistós edifici bastit pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers, als quals fou adjudicada la construcció després d’un concurs internacional 1971 Respon a una iniciativa del president Pompidou manifestada des del 1969, i fou inaugurat l’any 1977 A més d’ésser un important arxiu documental biblioteca, hemeroteca, centre de disseny, discoteca, fototeca, material audiovisual, etc, organitza nombroses activitats, com exposicions antològiques i revisions dels moviments artístics d’aquest segle Du també la gestió del Museu Nacional d’Art Modern Convertit en fogar important d’…
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina