Resultats de la cerca

Estudià a Varsòvia amb A Lisowski i T Gremm també tingué contacte amb JN Hummel i J Field Conegué L Cherubini a París el 1810, el mateix any en què es casà amb el terratinent Jósef Szymanowski Primera pianista polonesa que es dedicà a l’activitat concertística, fou admirada arreu d’Europa després del seu primer concert, ofert a Viena el 1815 El 1822 fou nomenada pianista de la cort russa, en 1824-25 recorregué Itàlia i, finalment, el 1828 s’installà a Sant Petersburg, on es dedicà a l’ensenyament També obrí el seu saló als artistes russos i polonesos, animats per l’incipient nacionalisme La…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on…

Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural…

El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena En 1980-86…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Format a l’Escola Sèrbia de Novi Sad, estudià després a l’Escola de Música de Belgrad 1904-07, on fou alumne de S Mokranjac Posteriorment amplià els estudis amb F Klose i F Mottl, a Munic, i amb Z Nejedlý, a Praga De nou a Belgrad, fundà el Collegium Musicum, que dirigí fins el 1940 Impartí classes de musicologia a la universitat 1925-39, i exercí de director de cor i d’orquestra i de crític musical Fou professor de l’Acadèmia Musical des del 1941 fins a la seva mort Molt interessat per la música popular i pels nous fenòmens que es produïen en la música europea, exhibí un estil detallista i…

Es formà a la Royal Academy of Music, on ingressà a disset anys Fascinat per la cultura celta, aquesta es convertí en un dels referents de la seva creació, tant musical com literària, ja que també publicà algunes novelles amb el pseudònim de Dermot O’Byrne Els seus primers treballs reflecteixen experiències vivencials i fan palesa la influència del folklore irlandès, tal com s’observa en In the Faery Hills 1909 L’intent d’assolir un llenguatge musical personal que traduís amb intensitat i força algunes de les idees i impressions que sentia com a creador, el dugué a estudiar la música de F…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-…